23/11/08

Ens han alçat els campaments

Ràbia, impotència...

Aquestes sensacions són les que tinc aquest cap de setmana.

La Universitat de València sempre s'ha plenat la boca amb paraules com democràcia i participació. Doncs no. Quan a la universitat "de tots" (això diuen ells) ocorre alguna cosa que no agrada als de dalt es talla d'arrel, i fóra. I estem fartes i farts. Volem una universitat de TOTES i tots, això el primer, però amés ha de ser veritablement democràtica, participativa, pública!, i tantes altres coses.

Les i els estudiants, després de romandre alienats molt de temps, estem en peu de guerra defensant la nostra universitat contra la privatizació que suposa l'Espai Europeu d'Ensenyament Supeior (EEES). I és ara, quan més mobilitzades estem, quan arriba la repressió. Per què? Tenen por, açò s'escapa de les seues mans. Però, no podran amb nosaltres. Hem despertat per a guanyar la batalla i no ens anem a rendir.


ATUREM L'EEES!


Ahir dissabte, la guàrdia d'assalt del führer de la Universitat de València va desallotjar els campaments contra el procés de bolonya que hi havia instal·lats en els rebredors de les facultats de la nostra universitat aprofitant que els i les estudiants no estàvem.


9/11/08

El quadern gris

"Tomàs Gallart diu al cafè:

- Els banquers són uns senyors que us deixen el paraigua quan fa sol. Quan plou, ja és una mica més difícil...

Coromina, que segueix amb una creixent atenció les notícies que porten els diaris sobre la revolució russa i l'abundant segregació de comentaris periodístics que es fan ara sobre el socialisme, afirma que Gallart té raó, que el règim capitalista és caòtic, desordenat, irracional, capriciós, dilapidador i gasiu alhora i que tota persona que necessiti la banca per a portar a cap qualsevol iniciativa, per bona que sigui, haurà de passar per un calvari sinistre. [...]

El règim capitalista és tot això que dieu i encara moltes altres coses desagradables més. Podríem passar tota la nit acumulant-li penjaments. Però, si em permetéssiu, us faria una pregunta. És que vós, de tot això que acabem de dir i de tot el que encara podríem afegir-hi, en deduïu la necessitat de substituir aquest sistema per algún altre sistema elaborat apriorísticament?"

Aquests dies m'estic llegint El quadern gris, de Josep Pla. La veritat, em pensava, per les dolentes referències que tenia del llibre, que no m'anava a agradar.

El quadern gris, presentat baix l'aparença de dietari real, és una autobiografia, un llibre de memòries, que l'autor va enllestir amb posterioritat als anys que aparentment fou escrit, els 1918 i 1919.

En la lectura del llibre hi ha converses, frases... molt interesants, i la que he escrit al principi del missatge em vé perfecta per a la reflexió política que vull fer.

La meua resposta a la pregunta que formula Gori al final de la cita és, evidentment, SÍ.

És evident, i alhora fàcil, respondre aquesta pregunta de manera afirmativa. Aquesta resposta no esdevé afirmativa ara que veiem torontollar el sistema capitalista, no almenys des del meu punt de vista. Som moltes les persones que creiem des de fa molt de temps que aquest sistema solament aporta coses negatives (desigualtat, injustícia...) i que pertant hem de destruir.

Aquests dies escoltem comentaris a la televisió i llegim articles a la premsa burgesa que potser siga l'hora de refundar el sistema econòmic mundial, el capitalisme. No senyors, aquesta no és la solució. La solució no és buscar la manera de continuar enriquint més als que ja ho són, en detriment dels pobres, que esdevenen més pobres. La solució es diu socialisme. El socialisme ens farà lliures, trencarà amb les injustícies, amb les desigualtats... El socialisme és l'única alternativa per al sistema econòmic mundial.
Potser, sóc un romàntic, això és, un revolucionari.

"Sigueu realistes: exigiu l'impossible"

Ernesto Che Guevara

5/11/08

1r missatge

"Instruïm-nos, perquè necessitarem tota la nostra intel·ligència. Commoguem-nos, perquè necessitarem tot el nostre entusiasme. Organitzem-nos, perquè necessitarem tota la nostra força."

Encapçalament del primer número del setmanari Ordine Nuovo.

Amb aquest fragment inicie el meu blog. Un blog que naix amb la idea d'expressar les coses que ballen pel meu cap, ja siguen polítiques, musicals... o del que en el moment d'escriure us vullga transmetre.